Espero que estigueu d’acord amb mi que la sexualitat és un dels plaers que com a éssers humans podem gaudir plenament, tant en solitud com en companyia. (Si no hi esteu d’acord, seguiu llegint igualment, penso que alguna cosa en podreu treure).
Aquí no tractarem casos on hi ha una causa mèdica que dificulti la sexualitat, parlarem de les dificultats en la sexualitat degut a causes psicològiques.
Sovint els problemes sexuals són relacionals (específics de la dinàmica relacional de la parella), però altres vegades poden ser deguts a vivències relacionades amb el sexe que ens han marcat d’alguna manera. Aquestes situacions no són objecte d’aquest post. Aquí, en termes generals, tractarem creences individuals i relacionals que tant poden servir per a parelles heterosexuals com per a altres orientacions sexuals.
Com és que una de les activitats més plaents que podem fer amb el nostre cos, es torna una font de dificultats innumerables?
Hi ha certes creences populars, transmeses de generació en generació, vinculades als rols tradicionals de gènere i a la manca d’informació o bé a la informació desigual sobre aquests temes.
- L’orgasme de l’home ha de passar sempre, no es pot aguantar.
- S’ha de pensar en l’altre més que en un/a mateix/a durant l’acte sexual.
- L’orgasme és l’objectiu i si no el tinc a cada cop em frustro i m’enfado.
- A l’home se li ha d’aixecar sempre, si no vol dir que no li agrado.
- La dona que mai en té ganes és perquè és frígida.
- Les dones no es masturben, això és cosa d’homes.
I un llarg etcètera de creences que no faciliten la fluïdesa de les trobades sexuals i ens fan interpretar el que passa en les relacions a partir d’aquests filtres, prenent-nos malament moltes coses que en principi no són motiu de disgust, o interpretant el que passa sense assegurar-nos que entenem ben bé el que li passa a l’altre/a.
Si a tot això li afegim les dificultats de parella, és a dir, les dificultats relacionals, les dinàmiques que es creen en les parelles d’exigència, de judici, les dificultats es multipliquen.
- «Si no se t’aixeca avui m’estàs demostrant que no m’estimes, i això cada cop que anem a fer sexe. O bé, si no se m’aixeca no voldrà fer-ho amb mi, he de quedar bé o pensarà que no l’estimo». L’exigència de l’home o cap a l’home fomenta la majoria de disfuncions erèctils (si no hi ha causa mèdica).
- «Si no em corro, es pensarà que no l’estimo.» I aquí tenim una exigència que fa que la dona no pugui tenir orgasme. S’anomena anorgàsmia. Pensar i obsessionar-se amb si tindré o no tindré l’orgasme no permet a l’organisme fluir i fa que no ens deixem anar.
- «Si em centro en l’altra persona m’oblido de mi i llavors no acabo gaudint. Si se’m baixa l’excitació s’ha de parar. Llavors ell/ella es pensa que no m’agrada.» I per què penses tant? El sexe es gaudeix, es flueix, no es pensa… Això pot desembocar en una baralla que no té cap sentit.
- «Tinc mal de cap.» «Ja estàs amb l’excusa de sempre! o Ja no t’agrado.» Si la parella no pot o no vol, la comunicació és la millor manera d’arreglar les coses, mai el retret. En lloc de treure conclusions precipitades, per què no preguntes? I a l’hora, per què no t’expliques si no en tens ganes?
- Les diferències entre homes i dones en l’expressió de la sexualitat són font de disputes: l’home pot estar enfadat i voler tenir una relació sexual per a arreglar les coses. La dona si està enfadada no tindrà ganes de tenir relacions sexuals. Així com l’home pot no estar massa bé i utilitzar el sexe per relaxar-se, en el cas de la dona és el contrari. Necessita que les coses vagin bé i estiguin parlades per poder tenir ganes de relacions. (Sempre hi pot haver excepcions, parlem en termes generals.)
- I com aquests exemples n’hi ha molts… Segur que se te n’han acudit mentre llegies… Existeixen moltes altres disfuncions sexuals.
L’instint sexual no té res a veure amb la raó, en canvi amb la nostra racionalitat, ens carreguem l’expressió més «animal» dels nostres comportaments.
I com podria ser, en termes generals, una pràctica sexual sana:
- 2 persones implicades (o més) que estan d’acord en participar i tenen l’edat legal suficient com per prendre una decisió així (per tant no hi ha abús de cap tipus).
- l’objectiu és gaudir, es cerca el propi plaer, i es gaudeix veient el plaer de l’altra persona, compartint un espai d’afecte i intimitat.
- les persones implicades expressen assertivament el que sí que volen i els límits que tenen (en el cas d’haver-n’hi).
- en el moment que algú no se sent còmode es para.
- l’orgasme no és obligatori i no és la darrera finalitat, es gaudeix del camí, de cada carícia, petó, massatge… si no hi ha orgasme no hi ha frustració, es pot acabar d’una altra manera o no, el cas és passar-ho bé.
- tothom té clares les normes de participació.
- no es pensa, cadascú es deixa portar pel que li ve de gust, se sent, es flueix, es gaudeix des dels sentits, tacte, gust, vista, oïda… a gust de cadascú…
- es fan les coses que agraden i s’eviten les que no agraden. Introduir coses noves de tant en tant, jocs, disfresses, postures, canvi de lloc, per a evitar les rutines i estimular la motivació, sempre amb acord dels/ de les participants.
- comunicar, parlar les coses, explicar com ens sentim, si no en tenim ganes explicar-ne els motius…
- tractar la parella amb afecte i comprensió i no forçar les coses, buscar la manera d’estimular, fomentar el desig… Si no es coincideix en el moment es posposa, expressant assertivament com ens sentim.
Aquestes premisses semblen evidents, però en realitat no ho són, com hem vist abans. Intenteu aplicar-les. Us anirà millor i us evitareu ràbia, dolor, malestar i fins i tot problemes sexuals que necessitin l’ajuda d’un/a terapeuta.
Gaudirem plenament de la nostra sexualitat si coneixem el nostre cos i ajudem l’altra persona a coneixe’l, si no pensem, si actuem i fluïm, si comuniquem, amb afecte i generositat.
NOTA: Fotos de PEXELS.
